Ancho util max: 1000px
Alto util max:100px;
La casa vista cap endins, el refugi de l’home, la màquina d’habitar que cobreix les seves necessitats més essencials:
«El primer segle de l'era maquinista va ser homicida. A partir del moment en què es llevava, en la seva casa exigua, on no era possible copsar res que fos poètic; en la seva feina, i en les hores insípides de traslladar-s'hi a través dels suburbis i de la ciutat; sota el llum de la seva llar miserable, a la nit; mai l'home no trobava ni ocasió ni condicions per a una necessària distensió. Ciutats tentaculars, carrers sense alegria. Una societat ben organitzada, que disposi del prodigiós treball de les màquines i dels il·limitats recursos del càlcul, pot assegurar als seus membres la presència quotidiana dels plaers essencials en l'allotjament, el treball i la ciutat.»
Le Corbusier y Pierrefeu, François de. La casa del nombre, Plon, Paris, 1942; Espasa-Calpe, Madrid, 1945.