GLENN MURCUTT, afirma que abunda la falsa ecoarquitectura i que per a disenyar hem d'entendre els cicles de la naturalesa de cada regió.

 

 L’arquitecte australià, guanyador del Premi Pritzker l’any 2002, sap com ensenyar a mirar el món d’una altra manera i és, a la vegada, un aprenent metòdic de la naturalesa; respectuós innat de l’entorn que l’envolta. Glenn Murcutt, reconegut com el gran arquitecte australià, treballa sol en un estudi sense que ningú l’interrompi i es reconeix a ell mateix com un fanàtic de l’arquitectura.

Valora els seus premis com mers reconeixements i, en el seu pas per Buenos Aires , no els dona importància ja que a l’hora d’executar la seva obra, aquesta ha d’adaptar-se exclusivament a l’entorn natural i plasmar-ne la manera en que ell creu que és correcte.


- Com comença el seu contacte amb l’arquitectura tan connectada amb l’entorn i la naturalesa?  

   Tot és naturalesa, nosaltres ho som i seria un disbarat construir d’una forma aliena a nosaltres.

 

 - Com aplica a les seves obres aquests principis tant valuosos que va anar adquirint de nen i ho va aprendre durant la seva joventut?

   Sorgeixen sols i sols venen a la meva ment, no he de pensar, estan allà. El medi ambient i l’obra són per mi com una simfonia on tot ha de sonar perfecte.
 

- Com van influir els diferents moviments arquitectònics lligats amb la naturalesa?

   Si un fa el que realment li agrada es perquè això està dins d’un mateix. És molt diferent fer còpies esclavitzades ; que entendre els principis i ser capaç, al veure alguna cosa, d’exclamar “ho entenc”, enlloc de “m’agrada”. Aquestes són les verdaderes influències.

 

- Fins a quin punt es va fusionant la naturalesa amb la seva obra?

   La naturalesa és una cosa i l’edificació és una altra. Les dues han de dialogar, articular-se, però mai han de fusionar-se ja que la fusió és artificial.

 

- Com veu avui postulats de l’eco arquitectura i de l’arquitectura sostenible? 

   Tothom parla d’arquitectura sostenible i la majoria no li importa on està el sol i menys d’on ve el vent. Com poden parlar d’eco arquitectura si no saben en quina latitud  i altitud treballaran? No és possible parlar de sostenibilitat si s’ha de fer un altre gran i costós procés industrial, sinó que ha de ser un simple com afluixar cargol. 

 

 

- Com ho fa per aplicar tots aquests conceptes a les ciutats, o en llocs allunyats de la flora i la fauna?

   Hi ha un punt essencial  i és que s’ha d’entendre i respectar la cultura de cada poble. Com em va ensenyar el gran arquitecte català Josep Coderch, la cultura són moltes capes d’anys  que es troben darrere de cadascú , i aquest concepte em va servir per entendre la meva pròpia cultura.


- Amb tot el respecte, la manera en que fa el seu treball i les variables que té en compte em recorden molt a la manera en que treballaven els Mestres del segle XIII, quan aixecaven les grans esglésies cistercenques.

  ... i tractant de fer meves les paraules de Henry David Thoreau: “Les coses que fem, majoritàriament ordinàries a la vida comú, hem de fer-les  extraordinàriament bé i puguis caminar per la vida sense que ningú sàpiga qui ets”.

 

Por Gonzalo Graña Velasco
Para LA NACION

   "Per mi el món és un territori per descobrir i el que determina l'obra de l'arquitecte és la manera en que tracta de descobrir-lo".

  ENTREVISTA COMPLERTA