Ancho util max: 580px

Tal com Mies van der Rohe va plantejar l’any 1924 que l’arquitectura necessitava respondre a les necessitats de la seva època, fen us de noves tecnologies, nous materials per tal donar les pautes per crear un nou concepte arquitectònic. 

“Si se compara la pesadez elefanta de los acueductos romanos con las delgadas celosías de las grúas contemporáneas, las macizas bóvedas con la liviandad de las construcciones de hormigón armado, se puede intuir cuanto diferían nuestras construcciones, en cuanto a forma y expresión, de las de tiempos anteriores.” (Mies van der Rohe, 1924, Arquitectura y voluntad de época)

="font-size: medium;">Actualment molts arquitectes s’han plantejat seguir les pautes de Mies, com per exemple or: #808080;">Shigeru Ban, arquitecte Japonès nascut al 1957 a Tokio. La seva obra es caracteritza per l’ús de nous materials, en general paper i plàstic. Ell mateix reconeix que intenta evitar els detalls sofisticats.

Aquesta simplicitat ha permès que la ONU empres dissenys de l’arquitecte Japonès en llocs on s’han esdevingut catàstrofes per tal d’assistir a la població, tals com els casos de Ruanda i Turquia.

Obres: La casa de paper, l’església de paper, museu nòmada

Shigeru Ban és un bon exemple d’aquesta nova arquitectura que planteja Mies, ja que en els seus dissenys es reflecteixen dos dels principals conceptes que Mies introdueix. En primer lloc l’arquitecte Japonès utilitza nous materials per resoldre les estructures, com és el cas del cartró, i en segon lloc aquesta actitud d’innovar amb l’ús de materials reciclables respon al manifest de Mies.

Esglesia de paper, 1995