L’ACTITUD DEL COLOR

Hem vist utilizar el color en el espai com a resposta del seu entorn més proper, ja sigui mimetitzant-lo, adaptant-se als seus canvis o bé, creant certa tensió en aquest a partir del contrast.

Però què succeeix quan és el color en sí mateix el creador i o transformador d’un espai?

La llum i el color es mostren en la seva forma més radical, interferint directa i clarament en la percepció de l’espectador,, alterant la seva sensació de l’espai, el seu estat d’ànim i, fins i tot, el seu comportament.

Un clar exemple d’això és l’obra de l’artista danès Olafur Eliasson “The Weather Project”, exposada a la Tate Modern a Londres durant el 2003, on va crear un sol gegant en el Turbine Hall, fet de làmpades de monofreqüència, comuntment utilitzades en l’enllumenat públic, que emeten llum groga i anulen altres tipus de llum, convertint així el lloc en un espai entre el groc i el negre.

Davant la representació d’un entorn molt calorós, però sense ser-ho, l’espectador esdevé confós i experimenta reaccions espontànies així com posar-se a “prendre el sol” en el mateix terra del hall, agrupar-se en cercle i xerrar deixant passar el temps com si estigués en un pic-nic al camp, o simplement, contemplar el paissatge amb aire meditatiu.

Arquitectes com Daniel Libeskind també mostren intencions semblants, com en el Jüdisches Museum Berlin, on conmemora els jueus desapareguts en el holocaust nazi creant un recorregut angoixant utilitzant entrades de llum en forma d’excletxes tallants.