No es busca l’estètica sinó que destaca la cerca de la funcionalitat, convertint-se en un element autosuficient, que només amb la seva forma, materials i la seva manera de funcionar i sense necessitat d’energia incorporada, i sense anar més lluny de la seva pròpia arquitectura, aconsegueix un diàleg amb l’ambient extern. Trobem un exemple d’adaptació a l’entorn per haver optat per una opció extensiva que no pas en alçada, i planejar l’ús del vidre com a material d’evolvent, permetent la visió de l’exterior. En general, són materials nous però lleugers i no agressius amb el context, de fàcil transport, muntatge, desmuntatge i fins i tot, reutilització.