Aquest projecte situat a dues hores de Tokyo, podria ser el paradigma dels nous projectes sostenibles del segle XXI ja que reuneix diverses àrees o tendències de l'arquitectura ecològica en un mateix projecte.

No només se serveix de la anomenada arquitectura bioclimàtica per a disminuir els intercanvis energètics entre l'interior i l'exterior gràcies a l'efecte hivernacle, sinó que aprofita les innovacions tecnològiques de producció energètica tals com panells solars, col·lectors solars d'aigua calenta i el re-ús de les aigües pluvials.

Però si en alguna cosa s'avança respecte als projectes sostenibles convencionals és en la part de producció d'aliments i la implicació col·lectiva de la comunitat, tancant així el cercle d’autosuficiència sostenible de proveïment complet i acabant amb les ja conegudes dependències. La clau de tot aquest "auto-sistema-sostenible" resideix en el que en els nostres dies més infravalorem: el col·lectiu i el seu paper fonamental en la gestió de la seva pròpia realitat.