SANAA vs MGM

“The New Museum of Contemporany Art (New York)” de SANAA i “Vivendes al carrer Real (Ceuta)” de MGM arquitectos són dos exemples contrastats de la utilització del color en l’arquitectura contemporània.

El concepte de color no es considerat un simple valor estètic, sinó un mitjà d’expressió arquitectònica per obtenir els millors resultats funcionals i d’ambient d’acord amb la llum, la forma, els materials, etc. No ens és aliè el contingut simbòlic i emocional que acumula cada color (depenent de factors culturals, socials,...) i l’efecte que tenen en la nostra psique alhora de percebre l’entorn.

SANAA grup d’arquitectes format per Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa i també MGM arquitectos integrat per Morales, Giles i Mariscal són concients de la importància del color en les seves obres. Vivendes al carrer Real (Ceuta) de MGM  juga sense tabús amb el color, la seva façana principal està recoberta de colors càlids i freds. La combinació d’aquests es duu a terme amb unes llargues tires rectangulars creant un patró i un ritme. Els colors que utilitza són significatius pel tipus d’habitatge que s’està creant, es tracta d’un complex de 34 vivendes on els residents poden ser de caràcters i condicions socials diferents. El roig i groc són el colors més cridaners i vius dins de tot l’entramat. Aquests simbolitzen moviment, vitalitat, bon humor i són estimulants dels centres nerviosos. El Blau marí, blau cel i un blavós gairebé blanquinós representen l’espai, la puresa, la tranquil·litat, quietud...

SANAA per la seva banda utilitza la síntesi de tots els colors en les seves obres, és a dir, el blanc. Sejima i Nishizawa experimenten amb la forma i la funció, però mai amb el color; per ells el blanc és una constant. La llum i la profunditat que dona a l’espai són molt significatius, així com les diferents tonalitats que adquireix la façana exterior durant el dia, gràcies a l’incidència de la llum solar.

El blanc aporta al conjunt evanescència, tranparència, ambientalisme, a més de la posada en valor de tècniques de "low cost" que remeten al potencial estètic d'eines tan bàsiques com el banquejant.