Després d’haver llegit els manifestos d’ Adolf Loos, Sant’Elia, Doesburg, Mies i Le Corbusier, Es podria treure una conclusió comuna, que l’Arquitectura està canviant constantment, és a dir, està VIVA.

Cada manifest expressa un desig de canvi, una crítica a la seva època. Així doncs estaria bé reflexionar sobre com han afectat els manifestos a la societat actual i pensar si la nostra arquitectura ha arribat a un punt àlgid.

Per fer aquesta relació, potser s’hauria de mirar a 2 escales; GRANS PROJECTES – ICONES CIUTAT o simples projectes del segle XXI.

Si ens centrem a una petita escala, observem que molts arquitectes han pres consciència dels arquitectes referents com Le Corbusier i basen els seus projectes en geometries clares, ortogonalitat... (com per exemple Alvaro Siza). Però paral·lelament hi ha projectes com els de Zaha Hadid que no responen el més mínim a la pauta de Le Corbusier.

La GLOBALITZACIÓ ha fet que coneguem més sistemes constructius i agafem més referents, però al mateix temps ha aportat una competició mundial per atraure al TURISME i destacar enfront  altres països. En aquest punt és on saltarem a l’altra arquitectura, buscar ser ICONA DE LA CIUTAT  (edifici escultura).

Per reconèixer Barcelona no caldria més que ensenyar; Sagrada Família, Torres Mapfre, Placa solar del fòrum o Torre Agbar.  La torre Agbar ha donat molt a parlar sobre si és funcional o és escultòrica.

La resposta és senzilla, simplement compleix ambdues funcions. Arribats a aquest punt podríem pensar què opinarien Loos o Le Corbusier del tema.

Podríem preguntar a Loos si les lamel·les són ornamentació pel reflex de la llum o són necessàries per a les oficines.

Podríem preguntar a Le Corbusier si La torre Agbar té una geometria clara.

Si dubtem de la resposta que ens podrien donar, potser és perquè realment no els hem oblidat, senzillament hem evolucionat i a part de fer edificacions funcionals, busquem incorporar noves funcions com la de “ser una escultura de la ciutat”.

En conclusió; Aquesta època té una nova arquitectura, basada a part de la funcionalitat, en guanyar interès mundial i fer ICONO—ARQUITECTURA.

Josep Ninou Carmona