REM KOOLHAS editor del llibre "LA CIUTAT GENÈRICA"

Koolhas presenta una extensa i precisa descripció (jusitifcada) de l'urbanisme cínic i pragmàtic de finals de segle.

La ciutat caracteritzada per la nostra percepció idílica del que hauria de correspodre a "LA CIUTAT", ha esdevingut un caos espaial homogeni d'habitatges, tantmateix un estat mental sedat i sedentar, on les nostres percepcions arriben a través del vidre de la finestra de casa, del cotxe, o el monitor.

La ciutat ha deixat de ser ciutat, en el moment que perd aquell sentit crític. Però no es questionen les seves claus funcionals, sinó que es busca la millor estètica per atraure. En aquest punt, on la política parla en clau d'economia, buscant sempre el profit propi, és a dir, els guanys. És en aquell punt quant la ciutat deixa de ser ciutat i passa a formar part d'un joc de marqueting, una zona que no serveix per a la societat, sinò pel negoci.

La Barcelona de postal no és més que un clar exemple d'aquesta gran fal·làcia. Quant més aprobem i més ens agrada la mobilitat de la ciutat, més formalisme li apliquem perquè sigui la millor, però no ens en adonem que el que realment serveix d'una ciutat és precisament aixó = QUE SERVEIXI.

Quina diferència hi ha entre el mostrari d'un forn de pa, i aquell lloc on el forner intercanvia el pa per unes monedes?

Aquesta és el futur de les ciutats, ja que no se'n dirà "menjar pels ulls" sinò que "tant sols podras menjar pels ulls". Però malgrat la metàfora, qué es més útil? què ens serveix més a la societat humana?       

Amb una gran significació compositiva gràcies a les sensacions que transmet.

Aquesta pintura representa el caos, i la diversificació que composa la ciutat formal, aquella que ha obviat la magnificiència de la ciutat funcional.