Van Doesburg va contribuïr en la arquitectura moderna fent un gest semblant. I seguint les necessitats de la societat del seu moment, va anar el·laborant estudis sobre l'home, i va estudiar sobretot la història de la arquitectura.

Analitzant tots els processos arquitectònics que la història ens ensenya, l'arquitecte, pujà un graó més en la història de la arquitectura, preveient els successos que passaríen, com l'eliminació del mur, l'asimetria, la manca d'una forma preestablerta

Aplicant una coherència al seu treball, Doesburg va empendre una revolució teòrica per tal d'evitar la mort d'una arquitectura que ell sentia seva, i no volia que caigués en una decadència tètrica.

Inspirat en la simplicitat de forma pròpia d'elements tant magnànims com pot ser l'horitzó (com a horitzontal) i la caiguda de la pluja (com a vertical). Doesburg proposà un nou camí, un nou estil que anava més enllà de la forma. Un estil que canviava les coses cap a millor.