Fa us d’alguns exemples sobre la paradoxa entre la lògica, la precisió la puresa i tot allò que no representa aquestes paraules... el primer exemple el situa als edificis contundents i plens de claredat dels bancs dels anys 20 dels EEUU, tot i no haver pogut obtenir ressenyes sobre els edificis als que es refereix al text, si hem fet una breu recerca d’alguns edificis de l’època construïts a la ciutat de Nova York el Equitable bulding (1915) 120 Broadway & Cedar Street de Graham, Anderson & Probst & White arq. El Manhattan Municipal Bulding (1918) 1 Centre Street de William A. Kendall & McKim Mead & White arq. tot i que he de fer notar que només he vist aquest edificis pel seu exterior i no per l’interior com descriu Le Corbusier al seu text. Tornant a la paradoxa que feia esmena al principi del paràgraf en relació als exemples dits per Le Corbusier, emfatitza sobre la puresa, la geometria i la lògica d’aquest edificis i sobre el despatx de l’arquitecte autor d’aquest projecte i l’escenografia del mateix que molt probablement (en la meva opinió) encertada per aquell moment de la que Le Corbusier fuig. L’altre exemple, tot i que a la primera lectura pot semblar una mica anecdoic, quant et fas la imatge dels enginyers, Le Corbusier i el seu amic poeta a la presa traslladant la seva entessa sobre la intervenció i el trasllat d’aquest enginy, temeritat, raó... tot això dut a la ciutat comportaria una transformació radical... pots intuir la seva inquietud per dur tot aquella “lògica, puresa i geometria” a la ciutat i com diu més endavant a L’HABITATGE. El concepte maquina, diu Le Corbusier que li diuen que ja estant cansats d’escoltar “maquinisme” prova de l’arralament i la rapides del moviment. Tot i així trasllada la no admiració si no la seva estimació. Pel moment en que viu on l’evolució es una constant exponencial, ell volia precisament “escoltar” aquesta evolució, no només deixar-se arrosegar pel “carro”. Respecte el concepte geometria, ens trasllada la necessitat que te l’home respecte les formes ortogonals, la seva recerca sobre uns eixos... l’home a la recerca de la seva intervenció vol trobar un ordre , allò que li dona... (una expressió que ho defineix) “la pau espiritual”, ordre es aquest altre concepte que enllaça com deia al principi la maquina i la geometria. En el punt mig del text o de la intervenció de Le Corbusier, ens fa encetar com aplica tot això que ens ha traslladat al principi amb l’habitatge, fa servir la frase ...una machine à habiter... de fet al mateix paràgraf diu una cosa tant contundent com “senyors les finalitats practiques les atendrà l’enginyer”, la meditació, bellesa i l’ordre regnant seran per l’arquitectura. Discerneix sobre la construcció i el perquè dels mètodes constructius, alhora que emfatitzà amb l’aparició al SXIX d’un material (morter de ciment) que permetrà donar un salt evolutiu a la construcció però que no es farà visible a l’edificació fins a principis del SXX. Les noves tècniques conduiran com apunta a noves conseqüències “en la construcció d’habitatges” la seva estructura portant, la coberta... en fi tot allò que avui ens resulta “obvi”, prové com tot, del pensament, esforç i evolució de l’home... Aquesta filosofia de fets que descriu, vaticina com “la geometria és om poderosa”, el fenomen geomètric de l’arquitectura condueix a la precisió com apunta al text.