EL PASSAT DES DE LOOS:

L’arquitectura ha de significar la resposta a el lloc, el moment. Tot pertany a una època concreta, a una cultura de la zona, a un equilibri exterior-interior propi de l’època i de la ubicació en el món.

Fins ara, la historia de la humanitat no comptava amb cap període en el que hi manqués cultura, és a dir, tot estava equilibrat pel que fa a la situació i l’instant d’elaboració de les obres humanes. A aquell habitant que vivia aquell moment li estava reservada la creació, de manera que fins als nostres dies, el desenvolupament de la nostre cultura ha arribat en un corrent perfectament regular. Cada qual obeïa a la seva hora, sense mirar enrere ni endavant.

El fet de seguir creixent culturalment suposaria la pèrdua de l’ornament sobre l’objecte d’ús. El passat no es perd amb ornamentacions sinó que es l’objecció en estat pur. El passat funcionava com havia de funcionar.

El present només ha conservat aquells elements que el passat no va fer servir, és a dir, els que no eren útils, els que comptaven amb massa ornament i no resultaven òptims. I aleshores el present creu que allò únic que va existir en el passat és allò que ha arribat als nostres dies.

L’ornamentació no és objectiva ni útil, de manera que possibilitava al present imitar al passat amb petits detalls de bellesa, fet que allunyava al bon funcionament del món.