ARQUITECTURA EN CRISIS
Fa pocs mesos va saltat a la premsa la noticia de que el pont de Calatrava a Venècia no parava d’augmentar exponencialment els seus costos de construcció, aquest cas és un més del molts edificis emblemàtics que es construeixen arreu, en qualsevol població mundial que vulgui destacar.
En els últims anys les ciutats han entrat en una espècie de competició per veure quina es dotava de més edificis icònics realitzats per els noms més famosos de la arquitectura moderna; generalment eren projectes complexos i amb costos elevats de construcció.
Ara bé, amb la actual situació de crisis econòmica sembla que construir edificis d’aquest tipus sigui un luxe innecessari, però realment es així?
A curt termini està clar que si, sembla més prudent i econòmic construir un equipament sense grans pretensions estètiques o innovadores, però no es té en compte tot el que aquestes construccions emblemàtiques aporten a la societat que els rodeja:
Generen llocs de treball que fins ara s’estaven destruint; el sector de la construcció és el que més esta patint els efectes de la crisis econòmica en el nostre país, demanden d’empreses subministradores que tancaven degut a la inexistent demanda dels seus productes, necessita en molts casos tecnologia punta que no trobava aplicació real, i anima a altres arquitectes a utilitzar-les en els seus projectes i estendre d’aquesta manera el seu us, ...
A llarg termini aquestes arquitectures posicionen les ciutats que les allotgen a nivell mundial, generant una atracció de masses, que si be potser és un sector en descens, esta clar que un cop acabat el període de crisis, les ciutats que hagin apostat per arquitectures com aquestes seran els primeres en atraure visitants i les primeres en experimentar la nova bonança econòmica.
Un dels indicadors més clars que hi ha crisis és que no circula el capital, tot resta parat a l’expectativa, observant a veure qui es el primer valent en tirar la pedra i engegar el circuit un altre cop, per aquest motiu seria important substituir d’imatge de no moviment, d’estatisme, canviar, crear, apostar per edificis innovadors, demostra que es és possible i es pot, en definitiva allunyar el pessimisme.
En una època en que Catalunya es coneix arreu del món per la seva cuina d’autor com no s’ha de conèixer per la seva arquitectura d’autor, amés aquest revaloritza en molts casos zones deprimides, ofereix una imatge moderna de la ciutat... per aquest motiu les administracions o el sector privat no pot parar projectes de gran renom com el camp nou, el edifici de la sagrera, …
Area Sony (al costat de la Postdamer Platz) Berlín - Helmut Jahn/Murphy Architects
Nou projecte per l'estació de Nova York - Calatrava
Edifici Tod's Omotesando Tokyo - Toyo-Ito & Associates