REFLEXIÓ “SUPERHOMES”
A diferencia d’èpoques anteriors, actualment nombrosos despatxos d’arquitectura conten amb la participació d’enginyers pel plantejament dels seus projectes. Fins i tot han arribat a sorgir empreses on la col·laboració d’arquitectes i enginyers és l’atraient més imprescindible. (http://www.ipae.es/ipae_empresa.html).
La preferència d’una arquitectura nua, premiant, de manera indiscutible, l’arquitectura tecnològicament molt més avançada, molt més útil, més formal, més nua, orgànica... davant dels ornament, de la falta de lleugeresa, etc. Reclama unes atencions molt més remarcades en aspectes com al càlcul d’estructures complexes, els nous materials i les seves capacitats i la seva construcció. Per aquestes raons, i d’altres, eren necessaris certs especialistes per tal d’encarregar-se d’aquestes noves tasques suggerides.
Per tant, partim d’una demanda generada per un canvi recent, en un passat no molt llunyà, en la societat. Aquest canvi, tecnològic, de pensament,... va generar uns llocs de treball pels quals no hi havia “homes” especialitzats. Va ser així com va néixer la imatge d’enginyer.
De manera molt ràpida, aquest home es va anar fent lloc (en àmbits molt diferents) dins de la societat, prenen una gran lloança per aquesta mateixa. L’arquitectura no se n’escapa, i també són necessaris aquests superhomes, per el desenvolupament de certes facetes, tal com hem expressat abans.
En un passat, no eren necessaris responsables per aquestes tasques, ja que era l’arquitecte el qui controlava totes les parts del procés.
El debat respecte el tema sorgeix quan apareixen certs recels entre els dos. L’arquitecte, la segona professió més antiga del món, abans encarregat de totes les parts del seu projecte, es troba en la necessitat de demanar ajuda per tal de poder controlar, amb molta més precisió, totes les parts d’aquest. Essent-ne encara en el més alt dels càrrecs.
La nova figura en canvi, pren un paper molt menys reconegut en molts casos; en molts despatxos d’arquitectes actuals, mencionat abans, hi participen diferents enginyers, però no es coneixen els seus noms, en canvi tothom coneix Toyo ito, Norman Foster, entre molts d’altres, sense fer esment del enginyers que hi ha al seu darrera.
El problema creix en pensar, fins on portarà tot això, l’arquitecte perdrà importància i serà relegat per l’enginyer? Aquest acabarà trobant el seu lloc específic? O acabarà tot sent enginyeries per sectors (sectors de la construcció, mecànica, químics,...) tal com sembla decantar-se el nou pla Bolonya.