Els cinc punts d'una nova arquitectura

El 1926 Le Corbusier presenta un document on exposa de forma sistemàtica les seves idees arquitectòniques: els anomenats «cinc punts d'una nova arquitectura» representen una important innovació conceptual per a l'època, aprofitant les noves tecnologies constructives, derivades especialment de l'ús del formigó armat (fins a llavors aquest material s'usava en habitatges i monuments disfressant-lo de pedra esculpida amb motllures):

1 . Els "pilotis": perquè l'habitatge no s'enfonsi en el sòl, i (per contra) quedi suspès sobre ell, de forma tal que el jardí «passi» per sota.

2 . La terrassa-jardí: que permet mantenir condicions d’aïllament tèrmic sobre les noves lloses de formigó, i converteixen l'espai sobre l'habitatge en un àmbit aprofitable.

3 . La planta lliure: aprofitant les virtuts del formigó, que fan innecessaris els murs portants. D'aquesta forma, es millora l'aprofitament funcional i de superfícies útils, alliberant a la planta de condicionaments estructurals.

4 . La finestra longitudinal: pel mateix motiu del punt anterior, també els murs exteriors s'alliberen, i les finestres poden abastar tot l'ample de la construcció, millorant la relació amb l'exterior.

5 . La façana lliure: complementari del punt anterior, els pilars es retarden respecte de la façana, alliberant a aquesta de la seva funció estructural.

La seva arquitectura resulta ser altament racionalista, depurada ( amb l'ús de materials sense dissimular-los; nota la possible bellesa de les línies depurades, sense adorns, sense elements superflus) i amb un excel·lent aprofitament de la llum i les perspectives de conjunt, donant una sensació de llibertat (almenys per al desplaçament de la mirada) i facilitat de moviments.