Avui, més que mai, les ciutats estan capficades en la busqueda de ‘icones arquitectòniques’.

Els governs i les grans companyies creuen que els necessiten per atraure turistes i per modernitzar les seves ciutats.

Els icones són entesos com  un element capital per explicar el flux de visitants i poder classificar-se en quin estat social es troba  la ciutat. 

Els icones són elements que sobresurten en les guies turístiques i que surten repetidament en els medis de comunicació. Cada ciutat te una sèrie de ‘sights’ que s’han de visitar obligatòriament. Moltes d’aquestes icones modifiquen el skyline de les ciutats.

Un gran exemple és Nova York. Un visitant sap que quan arriba a aquesta ciutat ha d’anar a veure L’estàtua de la Llibertat, el pont de Brooklyn, l’Empire State entre d’altres. Qui decideix quines són les icones turístiques d’una ciutat?

S’està tot convertint en parcs temàtics per satisfer els inversors privats i les grans companyies? Moltes ciutats projecten la seva identitat a través de monuments, carrers, places i llocs emblemàtics.

Avui, els nous sistemes estructurals i complexes programes d'ordinador permeten la creació d’alts gratacels amb formes estranyes i arbitràries.

Però es que en realitat, les ciutats es construeixen a través dels segles i així gesten memòries, mites i significats de les societats que l’acullen. Els anomenats icones d’avui en dia, són gestos senzills: fàcilment consumibles i no ofereixen perdurabilitat en les ciutats contemporànies.

En resum, existeix el perill de banalització de l’arquitectura, identificant  l'"arquitectura de qualitat" com aquella de grans costos i a gran escala. La coneguda com  l'"arquitectura estel·lar" compleix la funció mediàtica i de missatge publicitari pel que va ser creat. Desitgem poder observar que s’està construint amb un traçats, respectant el paisatge i el disseny residencial, que no hem d'oblidar, és el que més abunda a les ciutats.