ELS 5 PUNTS DE LA ARQUITECTURA MODERNA SEGONS LE CORBUSIER
En la dècada 1920 Le Corbusier construeix la Villa Savoie, una autèntica obra mestre que es convertiria en un dels seus edificis mes representatius. Aquesta vivenda resumeix tots els postulats teòrics del seu autor que mes tard tindrien una influència decisiva en la historia de la seva arquitectura.
L'arquitecte va establir els 5 punts bàsics sobre els que s'assenta el discurs teòric de l'arquitectura moderna.
PILOTIS
Els pilars extents o pilotis de l'estructura separen l'edifici del terra natural. D'aquesta manera s'assegura el respecte de l'edifici cap al terreny, al marge de les seves irregularitats topogràfiques.
El terra es llibera per afavorir les circulacions d'accés i l'ingrès esforça el seu sentit de recorregut, al mantenir en tot moment la relació amb el paissatge.
Son elements unidimensionals col·locats guardant la mateixa relació de distancia entre ells i ubicant-los en la planta baixa soportant així el pes de les edificacions, pasant el jardí per sota de la vivenda.
PLANTA LLIURE
Al separar l'estructura vertical de les parets interiors, la planta es llibera de cualsevol funció portant. Si els edificis antics es sustentaven sobre murs de carrega que dividien els interiors dels exteriors, ara son els pilars o columnes extenses que soporten les càrregues, així les dimensions del espai interior respondran a motius estrictament funcionals o espacials permetent tant els espais fluids com les composicions de caràcter orgànic.
Així Le Cobusier situa els pilars segons la necessitat, permetent flexibilitat y adaptabilitat en la planta.
FAÇANA LLIURE
L'estructura no tan sols es dissocia dels murs interiors, sino que tambe dels murs de façana. Es tancament es converteix en un autèntic llenç o pell lleugera. D'aquesta manera es consegueix una composició lliure de forats de façana, d'acord a les necessitats dels espais interiors: il·luminiació i vistes.
Le Corbusier va aconseguir aixó fent volar la llosa per sobre dels pilotis a mode de voladiu al volstant de l'edifici, desplaçant-se així tota la façana més enllà de l'estructura portant. Les façanes es converteixen en lleugeres membranes de murs solts i finestres.
FINESTRES LONGITUDINALS
La finestra apaisada es una conseqüencia de la façana lliure lliberada de la seva funció portant, la façana lleugera es pot obrir en llargs forats horitzontals i correderes.
Aquest tipus proporciona molta mes llum i enmarca el païssatge amb amplitud, permetent la projecció de l'espai interior cap a l'exterior.
Els pilars formen amb les lloses intermitges forats rectangulars a les façanes, Le Corbusier en comptes de cobrirles amb un mur, va crear en aquests forats finestres per on entra abundant llum i aire. Aquesta finestra ocupa tota la direcció horitzontal de la façana en varis nivells.
COBERTA AJARDINADA
Les cobertes de formigó armat necesiitaven una protecció frent als cambis de temperatura exterior, i amb la coberta ajardinada Le Corbusier va conseguir solucionar aquest problema. També ho va plantejar com a solució per una clefacció en els espais interiors i permetia recuperar les zones verdes perdudes.
Així el terreny que ocupava es recuperava en la coberta plana, construida com un jardí penjant. La plantació, així, es més controlada i més facil de mantenir. A demés, l'espai d'aquestes terraces funciona com a fliltre en l'interior y les vistes amplies del païssatge.
VIDEOS RELACIONADOS:
La magia de Le Corbusier. Obres més representatives, explicació 5 punts en Villa Savoie.
Suspès a dalt d'un turo i envoltat d'alts arbres, Villa Savoye de Le Corbusier es porta a terme entre 1928 i 1931 com a residència d'estiu de la familia Savoye. encara que aquesta es una vila patrícia suburbana aquí l'arquitecte aborda el tema, desnvolupat en projectes anteriors d'habitatges de baix cost, l'habitatge com una maquina d'habitar, perfecte estat de funcionament. La Villa es veu com una enorme caixa blanca amb el suport de prims pilars de formigó que li permeten tenir la planta baixa ocupada pel volum de servei i en part oberta al trànsit d'automobils, mentre que els dons nivells superiors es desflossen d'acord a gent del moviment intern. El resultat es un passeig arquitectònic a través de formes senzilles i austeres, d'acord amb els principis del purisme, que Le Corbusier havia aprofundit en els últims deu anys. Amb un emplaçament privilegiat a l'edifici disposa d'una rampa que consdueix des del vestibul d'entrada al primer pis, on es pot anar en diferents sales, totes definides per volums primaris i, finalment, condueix a la terrassa superior, on són presents alguns elements com les formes d'espai lliure, col·locant entre els factors d'ordre la meditació cartesiana de la cosntrucció i l'ordre natural del context. Le Corbusier, sempre disposat aconciliar els oposats, l0establiment d'un dialeg propoer entre aquestes dues entitats a través de l'obertura de grans finestrals que emmarquen el paissatge circumdant, aixi, permetent que la llum, abundant en aquesta clar, per trencadins de la casa d'una manera gairebé violenta, per rafirmar i millorar el blanc pur de totes les superficies. La via te moltes similituds amb la Villa Stein a Garches es va adonar d'uns pocs anys abans, es pren com una demostració d'exemple dels 5 punts de l'arquitectura moderna.