Arquitectura tèbia o arquitectura calenta?

Com et sents més còmode??? davant d’un edifici que destaqui per la seva imatge radical i trencadora que aclapara totes les mirades, o més aviat prefereixes una arquitectura menys cridanera, centrada en l’usuari, en generar unes atmosferes d’acolliment i funcionalitat i més responsable amb l’entorn?

TU DECIDEIXES!!!

Per un costat tindríem una arquitectura calenta, feta per arquitectes que pensen que els projectes deurien ser radicals, diferents i allunyar-se del correcte. Per altra banda tindríem la tèbia, més silenciosa, responsable, perdurable i interessant.

Al nostre parer un dels majors pecats dels arquitectes és tractar moltes vegades amb un projecte, inserta en la ciutat i en un context amb certes regles, de generar un element radical, diferent, acaparador de mirades, optar per una arquitectura calenta, gratuïta i a qualsevol cost per a la ciutat i els habitants.

A primeres, aquest tipus d’obra solen impactar mediàticament, aconseguint el seu minut de fama, tot i això amb el temps es tornen irrellevants i moltes vegades un problema i irresponsabilitat. Es privilegia la imatge per sobre de l’espai, la forma per sobre de l’ús, la màquina de fotografiar per sobre dels habitants.  

Molta arquitectura calenta es refreda ràpidament ja que sol caure ingènuament en les modes, és incapaç de donar compte de les seves decisions i regles perquè no existeixen. Manquen d’una temàtica o problema rellevant que sigui capaç de sustentar-la.

Per altre banda, existeix el que podríem anomenar arquitectura tèbia, més correcte però no per això és menys radical, carregada de contingut i de problemàtiques, aliena a una moda  actual i passatgera amb uns valors implícits més difícils potser de reconèixer a primera vista.

En un principi aquesta arquitectura pot ser menys impactant visualment, el seu principal valor està en la seva rellevància i permanència en el temps, en  la seva capacitat d’inspirar altres  projectes i de tenir un compromís amb l’entorn i els seus habitants. Són peces que construeixen ciutat i donen suport a les persones en lloc de només aclaparar portades.

Ens ve al cap com bons exemples els edificis urbans d’ Alvar Aalto en Helsinki, edificis compromesos amb la ciutat, la seva escala, els seus veïns i els seus habitants. Els edificis silenciosos i correctes, però als que el temps ha donat la raó. El seu valor no està en la construcció de la gran forma, sinó en la resolució correcta de totes les seves escales i detalls, entenent en quins punts es millor guardar silenci i en quins moments lluir-se. Tot lo contrari busquen els edificis de departaments de Frank Ghery... els resultats són evidents.

Crec que l’arquitectura hauria de direccionar-se cap a una arquitectura responsable, compromesa amb la ciutat i els seus habitants en lloc de buscar cridar l’atenció.

Finalment no tenim cap dubte que preferim una arquitectura tèbia en comptes d’una calenta que ràpidament es torna freda.

_____________________________________________________________________________