DUBAI UNA CIUTAT O UN LABORATORI?

Per la paraula ciutat entenem una convivència entre arquitectura i societat, plasmada en un entorn. En elles l’arquitectura es tracta com una manera de satisfer les necessitats d’una societat tot generant una unitat.

D’altre banda, en l’actualitat  observem la creació d’un nou concepte de ciutat, un lloc tractat com un laboratori. Ciutats on les necessitats, tradicions i entorn o situació, passen en un segon terme. La prioritat es trasllada a la creació d’una arquitectura sintètica.
En aquestes, els arquitectes entenen la realització d’un projecte com un experiment o exhibició de les seves habilitats. Aquests no es plantejen en ningún moment el context en el qual es troben, només intenter fer una creació independent que respongui les peticions del client, pero que a la vegada expressin la seva capacitat d’invenció. Realment és un bon mètode dels arquitectes per popularitzar-sa i internacionalitzar-se. Pero com a conseqüència, les ciutats acaban sent víctimes d’un conjunt d’experiments no contextualitzats, o per dir-ho d’una altre manera, d’un concurs en el qual s’avalua la virtut del professionals per innovar.

Un exemple d’aquesta tipologia de ciutat és Dubai. Aquesta és una ciutat que a partir del no res, s’ha creat forçada i aïllada, sense ninguna tradició o societat previa. Podriem dir, que es va formar per milions d’edificis no cohesionats entre si, edificis que no resolien ninguna necessitat, edificis que reflexionaven l’estil de cadascun dels arquitectes. Així dons, creiem que aquest fet a provocat que a la llarga aquesta ciutat sigui el lloc ídilic pels arquitectes. Un lloc on l’importància és la grandesa no ninguna altre qüestió.

ARQUITECTURA AMB EL SIMPLE MOTIU DE SER ESTÈTICA DAVANT EL TURISME.

Dubai s'està plantejant com una ciutat on la construcció, només té la fi d'atraure al públic, i per tant, augmentar la seva economia augmentant el turisme en la seva ciutat.