CRISIS ARQUITECTÒNICA?

Actualment tenim un model de arquitectura basat en l’exhibició d’ella mateixa. Ciutats com Abu Dhabi o Dubai son referents arquitectònics moderns, que no passen desapercebuts.

Els Emirats àrabs són actualment una potència econòmica i no només per posseir els pous de petroli més importants del món, sinó per progressivament anar invertir en sector que en altres països estan en decadència.

Les ganes de fer conèixer al món el poder de segons quins països, fa que l’arquitectura sigui la manera més rapida i visual de fer-los conèixer.

L’arquitectura ha sigut des de temps ancestrals una manera d’expressió de la societat, i de l’época. Així, l’arquitectura ha resolt gairebé totes les necessitats bàsiques dels éssers humans, fent d’aquestes necessitats obres d’art.

Com deia Mies Van der Rohe, la objectivitat i la funcionalitat d’una obra han de ser-hi sempre, ja que son punts bàsics alhora d’entendre l’arquitectura com a art i  necessitat. Per a Mies, l’arquitectura es voluntat de època, és a dir, les grans edificacions que encara admirem i que ens serveixen de guia, van ser realitzades a l’època, per la societat en general, com una “voluntat”. Si no hagués estat així, no haguessin arribat fins als nostres dies.

Avui dia, vivim en un món globalitzat, cal dir, que s’ha perdut aquest punt de “voluntat” per a la societat, i ha sorgit una nova manera de concebre l’arquitectura. Es per això, que no pas totes les edificacions les podem definir com a arquitectura. 

O es que edificacions com les realitzades als últims 10 anys a ciutats com Dubai, Abu Dhabi compleixen els punts essencials per relacionar obres d’art visual amb necessitat o objectivitat?

Som capaços d’oblidar les bases de l’arquitectura per tal de complaure als altres? O hem estat cecs per l’ànsia de diners, poder?

Cal que recuperem l’esperit d'arquitectes cèlebres que van fer gran la arquitectura, en èpoques on no hi havia els mateixos avenços que hi ha ara. Si fem això, farem de la nostra arquitectura, una voluntat d’època.